dilluns, 28 de novembre del 2016

Por qué desapareció Salinger

Nadie conocía las razones que llevaron a Salinger a desparecer, por eso Salerno hizo un trabajo de investigación sobre él. Creó un documental en el que se puede oír a 40 persones hablando de él. Entre ellos hay familiares, amigos, escritores, periodistas, gente del cine y la televisión, admiradores y examantes. Pero aun así no se conoce exactamente del todo porque falta el testimonio más importante, el de Salinger.
Hay varias razones por las que se cree porque era la personalidad de Salinger tan antisocial y extraña, como los fallidos romances o la participación en la II Guerra Mundial. Sin embargo, sus amigos y familiares afirman que ellos conocían a un Salinger social y no como lo retratan.
Cuando sacó su obra, “el guardián entre el centeno “, todo el mundo quería más y querían que fuese como un famoso normal, pero él no lo era. A Salinger no le gustaba la fama, solo quería escribir porque mero placer. Quizá tendrían que haberle dejado en paz y podrían haber disfrutado de más obras escritas por él.



diumenge, 6 de novembre del 2016

Un trágico viaje

¡Acababa de hacer un amigo! Estaba muy feliz. La verdad es que soy bastante antisocial, no me llevo bien con nadie. Con él era diferente, no sé si fue porque no le había visto en persona, pero era la primera vez que me sentía a gusto hablando con alguien que no fuera mi abuelo. Le conocí jugando al League of Legends. Jugué horas con él. A partir de allí, cada día a la misma hora estábamos los dos preparados para jugar con el otro. La cosa fue a más, no solo era diversión, empezamos a hablar de cosas personales por Skype, nos lo contábamos todo.

Un día como cualquier otro, al llegar a casa, estaba mi abuelo esperándome para darme una gran noticia.
- Tú y yo nos vamos a Londres. -
- ¿Qué has dicho? - contesté.
- Vamos a ir a visitar a tu amigo a su casa. -
Y así hicimos. Mi abuelo y yo, solos, viajando a la Gran Capital de Inglaterra.

Estaba muy ilusionado y cuando se lo conté a Josua, la persona a la que visitaríamos, se puso muy contento también. Llegó el día, estábamos mi abuelo y yo en el avión. Una vez ya en Londres nos subimos a un taxi que nos llevó a nuestro destino.
- ¿Preparado? - preguntó mi abuelo.
- No mucho, estoy nerviosísimo. - dije yo.
- Venga va, llama al timbre. -
Nunca me habría imaginado lo que pasó cuando abrieron la puerta. Eran los padres de Josua llorando de tristeza.
- Hola, buenos días señores. - saludé.
- No son muy buenos. - contestó la madre.
- ¿Están bien? - pregunté preocupado.
Voy a resumiros la respuesta que me dieron, porque no quiero acordarme de las duras palabras que usó el padre de Josua. En resumen, mi mejor amigo al que nunca había visto en persona había muerto en un accidente volviendo a casa de comprar el pan.


Esta es una historia muy triste, pero voy a tener que vivir con ello. Por eso he querido compartirla, creo que puede ayudarme a superarlo.

dilluns, 18 d’abril del 2016

SUFRAGISTES

La pel·lícula sufragistes, està ambientada a l’Anglaterra de 1910 a 1920, la època en que va començar el moviment sufragista. La pel·lícula explica la gent la pobra vida de les dones i la diferència que hi havia amb la dels homes.
Amb aquesta pel·lícula ens podem adonar de:
El sou de les dones era bastant menor que el dels homes, i a més les dones treballaven el doble i en condicions pitjors, ja que els homes treballaven més hores fora de la fàbrica i això feia que l’esperança de vida de les dones que treballaven allà disminuís.
En aquella època si t’acomiadaven, marxaves i ja està, no cobraves res i ho podien fer quan volguessin. A més també es donava algun cas d’assetjament sexual en aquella època.
Les dones no tenien opinió davant de l’home i si tenia un fill i es separava de la seva parella, el fill era propietat de l’home i no tenia perquè deixar que la dona el veies.
Les dones estaven considerades inferiors als homes, i no podien fer gairebé res, i les seves opinions no li interessaven a ningú, i tampoc podien votar.

Sincerament, aquesta pel·lícula m’ha semblat molt avorrida. Primer de tot, no m’apassionen les pel·lícules històriques, i segon, l’argument d’aquesta no m’ha agradat gairebé gens.





dimarts, 12 d’abril del 2016

TERESA SASOT GRAU

La meva àvia, Teresa Sasot Grau, va poder fer els estudis primaris a l’escola del seu poble natal, AlCampell.
Com que la seva família treballava al camp i eren molt pobres, als 14 anys la van enviar a treballar a una casa benestant de Terrassa, concretament a la casa Cardellach.
En conseqüència va haver de deixar d’estudiar i mai va poder estudiar ni treballar del que volia. Les condicions laborals a aquella casa eren com a moltes altres, la feien treballar les 24 hores, rebia un tracte de serventa i el seu sou era de 200 pessetes al mes, el que ara seria 1 euro i 20 cèntims.
Va treballar durant molts anys de serventa i va ser la seva primera i última feina, ja que no va treballar de res més, tot i això ara se la veu feliç i amb ganes d’aprendre el que no va poder. Quan pot va a classes de català o aprendre a utilitzar un ordinador.

Va ser una dona amb poca sort, però amb moltes ganes d’aventures.


 

dijous, 17 de març del 2016

ELS CARRERS DE DONES A TERRASSA

Terrassa és una ciutat com moltes altres i com la majoria escasseja de carrers amb el nom d’una dona.
Vam decidir investigar sobre aquest fet i vam trobar que a Terrassa hi ha aproximadament 1280 carrers dels quals només uns 40 fan honor a dones.


Després d’analitzar aquest fenomen vam decidir treballar algunes dones de les que podem trobar a les plaques dels carrers. Vaig decidir explicar la Plaça de la Dona Treballadora intentant imitar el model de veritat i aquest va ser el resultat:



Vam exposar el carrer escollit a classe i fer un mural amb un recull de carrers per decorar el nostre institut. 


















Després d’aquest treball vam pensar en possibles dones que podrien compartir carrer amb totes les altres que ja tenim. Vam treballar en grups i el meu vam decidir que Lucy Stone podria ser una candidata per tenir un carrer.

















I com a l’altre treball vam fer un mural amb diferents dones: