La pel·lícula
sufragistes, està ambientada a l’Anglaterra de 1910 a 1920, la època en que va
començar el moviment sufragista. La pel·lícula explica la gent la pobra vida de
les dones i la diferència que hi havia amb la dels homes.
Amb aquesta pel·lícula
ens podem adonar de:
El sou de les
dones era bastant menor que el dels homes, i a més les dones treballaven el
doble i en condicions pitjors, ja que els homes treballaven més hores fora de
la fàbrica i això feia que l’esperança de vida de les dones que treballaven
allà disminuís.
En aquella època
si t’acomiadaven, marxaves i ja està, no cobraves res i ho podien fer quan
volguessin. A més també es donava algun cas d’assetjament sexual en aquella
època.
Les dones no
tenien opinió davant de l’home i si tenia un fill i es separava de la seva
parella, el fill era propietat de l’home i no tenia perquè deixar que la dona
el veies.
Les dones estaven
considerades inferiors als homes, i no podien fer gairebé res, i les seves
opinions no li interessaven a ningú, i tampoc podien votar.
Sincerament,
aquesta pel·lícula m’ha semblat molt avorrida. Primer de tot, no m’apassionen
les pel·lícules històriques, i segon, l’argument d’aquesta no m’ha agradat
gairebé gens.
La
meva àvia, Teresa Sasot Grau, va poder fer els estudis primaris a l’escola del
seu poble natal, AlCampell.
Com
que la seva família treballava al camp i eren molt pobres, als 14 anys la van
enviar a treballar a una casa benestant de Terrassa, concretament a la casa
Cardellach.
En
conseqüència va haver de deixar d’estudiar i mai va poder estudiar ni treballar
del que volia. Les condicions laborals a aquella casa eren com a moltes altres,
la feien treballar les 24 hores, rebia un tracte de serventa i el seu sou era
de 200 pessetes al mes, el que ara seria 1 euro i 20 cèntims.
Va
treballar durant molts anys de serventa i va ser la seva primera i última
feina, ja que no va treballar de res més, tot i això ara se la veu feliç i amb
ganes d’aprendre el que no va poder. Quan pot va a classes de català o aprendre
a utilitzar un ordinador.
Va
ser una dona amb poca sort, però amb moltes ganes d’aventures.
Després d’analitzar
aquest fenomen vam decidir treballar algunes dones de les que podem trobar a
les plaques dels carrers. Vaig decidir explicar la Plaça de la Dona
Treballadora intentant imitar el model de veritat i aquest va ser el resultat:
Vam exposar el
carrer escollit a classe i fer un mural amb un recull de carrers per decorar el
nostre institut.
Després d’aquest treball vam pensar en possibles dones que podrien compartir carrer amb totes les altres que ja tenim. Vam treballar en grups i el meu vam decidir que Lucy Stone podria ser una candidata per tenir un carrer.
I com a l’altre
treball vam fer un mural amb diferents dones:
Nueve personas han perdido la vida y 18 han acabado heridas a causa de un tiroteo entre bandas motoristas en Waco (Texas, EEUU). El tiroteo tubo lugar en un aparcamiento situado entre dos restaurantes, Twin Peaks y Don Carlos, poco después del mediodía. Todos los muertos eran motoristas, cuya disputa se originó en el restaurante Twin Peaks y siguió en la calle. Parece ser que la pelea fue por diferencia de opiniones entre unos y otros. Fuente informativa: elpais.com, lavanguardia.com, elperiodico.com.
1.5.Fecha
de emisión: Noviembre 2013, 2014 y Abril 2015
1.6.Medios
en que se anuncia: Televisión, Internet
2.Información
sobre el anuncio
2.1.Elementos
no textuales:
Visuales:
-Fotografías:
Aparecen dos imágenes sobre Nespresso, lo hacen para que el producto
se venda más.
-Imágenes
en movimiento: Aparece George Clooney, en un restaurante, que va
hablar con una chica mientras beben café. Aparece un famoso para que
la dar entender a la gente que es un producto bueno y que la gente
conocida lo prueba.
-Colores:
Predomina el negro, un color muy elegante y el color café, ya que
Nespresso es una marca de café.
Sonoros:
-Música:
Suena la música de Nespresso, cuando la oyes la reconoces por el
anuncio, todo y que no es muy pegadiza. Creo que queda bien con el
anuncio.
-Voces:
Primero habla una mujer hablando de lo bueno que es Nespresso. Las
voces que aparecen después son las de las personas que hablan, lo
que dicen, no tiene nada que ver con el café, aún así tiene mucha
fama.
-Efectos
sonoros: No hay efectos sonoros.
2.2.Elementos
textuales:
-Eslogan:
El eslogan de Nespresso es “What else?”, aún así todo el mundo
reconoce el anuncio con la frase “George Clooney is inside!”
-Marca:
Nespresso
-Otros
textos: “George Clooney is inside”, todo y que no tiene nada que
ver con el café, es la frase más destacada del anuncio.
3.Experiencia
personal con el producto:
3.1.Probado
o no: Ni yo ni nadie que vive en mi casa, ha probado la marca
Nespresso, yo y mis hermanos, porque somos pequeños y a mis padres
no les gusta el café,
3.2.En
caso negativo: A mí no me ha convencido para probarlo ya que soy un
niño y no lo voy a probar.
4.1.Emociones
que transmite: Transmite un estilo de vida, el estilo Nespresso.
4.2.Valores
o no:elegancia,
exclusividad, modernidad y distinción.
4.3.Tratamiento
de la imagen masculina y/o femenina: Creo que este anuncio tiene
imagen masculina y femenina ya que en el restaurante hay mujeres y
hombres tomando café, y los dos que salen en primer plano, son mujer
y hombre.
4.4.Mensaje
global que quiere transmitir: Que su café es el mejor y por eso la
gente famosa lo prueba.
5.El
poder de la publicidad en la sociedad capitalista y en los
adolescentes
Hoy
en día, la publicidad está dentro de nuestras vidas, la vemos y nos
la hacen ver constantemente, en televisión, en Internet, en la radio
e incluso en el cine. Es una buena manera de vender productos, o
informarte de algo, pero a veces lo hacen con exceso.
La
publicidad es una forma de transmitir a la gente lo que quieren los
comerciantes, intentan hacer los mejores anuncios posibles sobre su
producto, también hay anuncios que te hacen darte cuenta de otras
cosas, como por ejemplo que los accidentes de tráfico se llevan por
delante muchas vidas, la contaminación, la situación de algunos
países...
Además,
la publicidad crea tendencias, cómo vestir, cómo comer e incluso
cómo ser o comportarse.
Creo
que la publicidad es la mejor manera de informar de los productos que
se pueden comprar o informar de cosas, ya que casi todo el mundo ve
la televisión (dibujos animados, películas, etc) y entre lo que ven
hay anuncios que miran, a veces se interesan y lo compran; en
Internet, siempre hay gente trabajando, haciendo deberos o
estudiando, jugando a juegos..., mientras les va apareciendo
publicidad; en la radio no es tan eficaz ya que no mucha gente la
escucha, aún así también influye; finalmente está la publicidad
en los cines, antes de ver alguna película siempre hay publicidad y
la tienes que ver ya que si te vas no ves lo que vas a ver, y de esta
manera también hace que la gente se interese.