SOCIALS I CULTURA

La Maternitat d’Elna

1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratlla’ls en colors diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per on van passar els republicans , camps de concentració i Elna. (Menera, Prats de Motlló, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant Cebrià, Argelers, Brullà, Vernet i Ribesaltes).

Passos fronterers: Prats de Motlló, Menera, La Jonquera, Banyuls.

Poblacions per on van passar els republicans: Vernet, Brullà, Figueres.

Camps de concentració: Ribasaltes, Sant Cebrià, Argelers, Arles de Tech.

2. Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser. Sintetitza la fugida de la Remei i subratlla els adjectius ( entre 5 i 10 línies)

José Torrano en 1939 (el nen que porta el xaiet)

La retirada va consistir en l'èxili forçós de milers de famílies i militars republicans cap a l'altra banda de la frontera, cap a França, després de perdre la Guerra Civil contra els franquistes i que s'instaurés la dictadura. Va ser un exili forçós ja que els hi depenia la vida, si es quedaven era una mort assegurada, ja que serien perseguits per la policia, per anar contra els ideals franquistes. Per tant, el millor era marxar d'allà.
La Remei Oliva va marxar de nit quan la va venir a buscar el seu germà en un camió que li havien deixat. El seu marit feia dies que havia marxat amb el regiment. No va agafar gaire cosa, una mica de roba, menjar i mantes. Al camió hi anaven 10 persones més. Ells en aquells moments es consideraven privilegiats, molts civils anaven a peu. A més, un dels principals problemes van ser els avions franquistes, que metrallaven i llançaven bombes a sobre la població. Van arribar a Figueres, on en teoria s'havia de reunir amb el seu home, però no era allà, així que es va disposar a buscar-lo amb el seu germà, caminant descalços per camins enfangats fins que van arribar a un poble on el van trobar. Al dia següent va tornar a Figueres a pels seus pares i es van dirigir cap a Portbou amb l'intenció de creuar la frontera. Aquesta no era sempre oberta i només deixaven passar uns pocs civils, després la tancaven. Però finalment van aconseguir entrar a França, on els gendarmes els van dirigir cap a la platja d'Argelers.

3. Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten.... i Busca una imatge actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies del que van sentir i senten totes les persones que han hagut de marxar per la força de casa seva.

Aquests refugiats es poden comparar fàcilment amb els republicans espanyols que van haver de marxar a l'exili, és una imatge molt semblant, idèntica, l'únic que canvia és el color. Aquests civils han hagut de marxar del lloc on vivien, del seu país, de casa seva. Aquestes persones han hagut de deixar enrere tot allò pel que havien viscut, tot allò que havien aconseguit, tot allò que estimaven. I tot això simplement pel fet de que algú els imposa unes lleis que ells no volen, algú els persegueix i per motius ideològics, per no pensar com els seus líders, es veuen obligats a emigrar del seu país, ja que sino són perseguits i s'arrisquen a que els puguin matar. Per tant jo crec que senten por, molta por a poder expresar-se, por a que els persegueixin i acabin amb la seva vida. A més anyoren tot allò que era seu, així com els familiars que han perdut a la guerra. El problema és que ells venen amb una mica d'esperança, esperança de trobar una nova vida, millor, però aquí els hi tanquem les portes i no els hi deixem passar, a aquesta gent se l'hauria d'ajudar, ells no han escollit viure aquella guerra.

4. Explica com era la platja d’Argelers , segons la Maria García. ( 5 línies) 

La platja d'Argelers estava composta per 3 quilòmetres de sorra, on hi havia ficades 90.000 persones. Com que la gent moria per diarrees i plagues de polls, entre d'altres, van col·locar dins del camp una barraca de fusta amb forats per tots els costats i regadores amb aigua freda.  Hi entraven de quinze a vint i es fregaven amb la sorra. Sortien morats i s'havien de tornar a posar la roba bruta. Degut a la manca d'higiene molts refugiats van tenir greus problemes de salut i alguns no ho van aguantar més i es van suïcidar.

5. Què significà la repressió franquista segons Joana Pasqual?

El marit de Joana Pasqual era un tinent de l'exèrcit republicà que va haver de marxar quan va néixer el seu segon fill.  Com que no tenien notícies d'ell, van pensar que havia mort durant la retirada. Un dia va arribar una dona de Perpinyà i li va donar notícies del seu marit, però aquest no podria tornar a Catalunya degut a la repressió franquista i afusellaven a tots els que defensaven la República. Per tant, va deixar els seus fills amb els sogres i ella va marxar cap a França per reunir-se amb el seu home, i a partir d'aquí va començar l'exili de Joana Pasqual, per ser dona d'un tinent republicà. Van passar tot l'estiu amagats a casa d'uns forners amics seus, ja que si sortien els portarien al camp d'Argelers. Però al final, després de treballar per recollir raïm, i escapar dels gendarmes saltant d'un autocar en marxa, van ser atrapats en un bar i els van portar cap a Argelers. Això es el que va significar la repressió franquista per Joana Pasqual, l'exili per amor, per tornar amb el seu marit i per tant, el tancament en un camp de concentració.

6. Explica les condicions dels camps de concentració de les platges franceses. Descriu-les en 10 línies, a partir de l que has llegit en el segon capítol.( condicions físiques, sanitàries, alimentació, malalties...) Quanta gent va entrar a França? Per que la República francesa no va respectar els principis d’Egalité, Fraternité i Liberté?

Les condicions de vida als camps de concentració eren durísimes, el fred, la pluja i el vent eren alguns dels principals problemes. Molta gent es tapava amb mantes que havien portat, d'altra moria de fred. No obstant, el problema més greu era l'alimentació, van passar moltíssima gana i el que és pitjor, moltíssima sed. La seva dieta consistia en llegums i bacallà sec, aquest era molt salat i semblava que els hi donguessin amb l'intenció de veurel's sofrir. Ells no tenien aigua potable als camps i al final el que havien de fer era beure d'una bomba d'aigua, de la qual sortia aigua salada i, per tant, això va provocar greus problemes com diarrees i altres malalties. A més, no tenien sabó per rentar-se i la manca de higiene va ser un altre problema, ja que va provocar moltes plagues de polls i la gent tenia puces per tot el cos, era un espectacle desolador, molta gent moria sense poder prendre medicaments i els familiars els enterraven a la sorra i molta d'altra gent no aguantava la situació es suicidava mar endins. Les mares patien molt al veure com no podien salvar la vida dels seus fills que en la gran majoria de casos acabaven morint degut a la manca d'alimentació i elles els llençaven al mar i veien com se'ls emportaven les onades...
A França van entrar gairebé mig milió de refugiats republicans espanyols durant la retirada que van ser molt mal rebuts. Unes persones que defensaven el mateix que hi havia a la poderosa França, una República, una democràcia... El comportament per part dels francesos va ser molt humiliant, no van respectar els seus principis ni els drets de milers d'espanyols que defensaven un govern democràtic, i en comptes d'acollir-los i posar-se a la seva pell, els van tractar com a delincuents, com a pressos i ells només eren víctimes del franquisme...

7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has llegit al llibre ( entre 10 i 15 línies)

La senyoreta Isabel en realitat es deia Elizabeth Eidenbenz, però es feia dir Isabel per a què a les mares els hi semblés més familiar i més fàcil de recordar i dir. Elizabeth era una mestra que va participar activament en ajudes sanitàries durant la guerra civil espanyola. Un cop acabada la seva tasca allà, va decidir portar el control d'una maternitat per ajudar a les mares exiliades als camps de concentració francesos perquè els seus fills naixessin en unes condicions dignes. Ella va acceptar aquesta oferta, ja que com va dir, ella sempre deia que sí quan li demanaven ajuda.
Segons els testimonis de les diferents mares, totes coincideixen en que les va rebre amb una cordialitat increíble, amb una amabilitat que no veien desde feia molt de temps. Aquesta dona va aconseguir que a la maternitat es seguís una disciplina molt estricta, amb la que va aconseguir que totes les mares col·laboressin en les diferents tasques i per tant, que això tirés endavant. L'Elizabeth, tot i això, les feia sentir felices, preparava sorpreses per elles, organitzava les diferents festes com Nadal o Reis, però sobretot les hi ensenyava tot lo important que era ser positiva en aquells moments i afrontar aquells problemes amb optimisme. Jo la definiria com a una dona lluitadora, capaç de fer qualsevol cosa pels demés, sense demanar res a canvi, que lluita pel que vol i el que defensa sense importar que li diguin la resta encara que es jugui la seva pròpia vida.

8. Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial que explica el llibre?  ( 7-10 línies)

El Servei Civil Internacional (SCI) és una ONG que va ser creada el 1920 amb seu a Berna on Pierre Cérésole en va ser el seu màxim impulsor. Per tant, es defensava la no violència i que la pau podia ser possible si tots posaven de la seva part, impedint que esclatessin noves guerres en un futur. El primer camp de treball internacional va tenir lloc a Verdum, França, on homes i dones de diferents nacionalitats es van reunir per reconstruir aquella zona que va quedar devastada durant la 1ª Guerra Mundial.
Durant la Guerra Civil Espanyola, el SCI va salvar la vida de molts nens evacuant-los de les zones més castigades pels bombardeigs. Tanmateix, van proporcionar a la població per mitjà de camions: aliments, medicaments i roba entre d'altres. Aquests camions, a més, servien pel transport de persones una vegada ja s'havien repartit els subministres. Més endavant, es van obrir a Madrid uns menjadors adreçats a dones embarassades i a nens, que més tard obririen també a Catalunya, on diariament repartien de 250 a 300 menjars per a nens menors de 7 anys. Així aquesta organització va poder abastir a una part de la població que potser sense la seva ajuda haguessin mort.

9. Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports econòmics  i materials comptà? ( 5 línies)

Elizabeth Eidenbenz va crear un servei d’assistència per a refugiades espanyoles embarassades que estaven als camps de concentració. Per obtenir els recursos que necessitava va rebre suport de Zurich i la central de l’Associació de l’Ajuda Suïssa als Nens, va aconseguir 30 mil francs suïssos que li van permetre comprar una casa més gran i poder fer reformes. També van demanar ajuda a Suïssa i alguns ciutadans d’aquests van contribuir donant aliments i roba. També va aconseguir un hort i alguns animals que van ajudar a tirar endavant la Maternitat d’Elna.

10. Què eren les barraques de transició ? Com eren? (4 línies)

Les barraques de transició eren on preparaven per parir a les dones dins del camp de concentració. Allà eren ben alimentades perquè poguessin treure el fill amb vida i alimentar-lo amb llet. A les barraques les infermeres tenien molta cura de les dones i seguien les ordres de l’Elizabeth.

11. Explica els mecenes i  el sistema d’apadrinament i valora la seva eficàcia . (5 línies)

El sistema d’apadrinament era un mètode que consistia en que persones que vivien a Suïssa donaven suport amb petits donatius per ajudar a algun nen de la Maternitat d’Elna. Cada nen nascut allà tenia un padrí que gràcies a ell podia ser alimentat. Aquest mètode hem sembla molt eficient ja que els nens van poder gaudir de roba i aliments amb els que van poder sobreviure. Aquest mètode va salvar vides i per això crec que va ser una molt bona idea que va tenir èxit.

12. Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només érem civils, persones de carrer fidels a un govern legítim que vam fugir per salvar les nostres vides. Diu la Remei Oliva. Què t’ha sorprès més de la seva història?

De la història que explica Remei Oliva m’ha impactat la situació que va haver de patir, va veure com la seva mare era hospitalitzada de gravetat per una pulmonia. A m’és, el seu pare era gairebé cec, i va estar tancat al camp de concertació sobrevivint com podia.

En resum, totes les històries són tristes i totes destaquen per la difícil decisió de marxar i deixar enrere el que estimes. Ho fas i t’hi jugues la vida. Llavors arribes a un lloc que creus que serà millor i et tracten com un indesitjable, et tanquen i has de sobreviure com puguis. Les condicions són horribles i et replanteges si val la pena seguir vivint.

13. Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase  de Guy Eckstein  A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides (pàg. 112) Hi estàs d’acord? Què cal fer amb els refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina relació hi veus entre el tancament de la maternitat amb la situació actual de tenir les fronteres tancades?

La segona Guerra Mundial va ser la causant, els nazis van arribar a França i els francesos van permetre que fessin, ja que no volien tenir un conflicte amb Alemanya. Un dia els alemanys van anar a la Maternitat d’Elna buscant jueus (hi van néixer alguns nens jueus que els van donar un nom espanyol per no ser sospitosos). Elizabeth va sortir amb una bandera suïssa i va dir que allò era territori suís. Els nazis van marxar pensant que era una ambaixada. Més endavant, van tornar, es van emportar a la senyoreta Isabel i la van interrogar varies vegades. Aquests van començar a retallar els recursos que la Maternitat tenia, llavors l’única solució possible va ser l’aliança amb la Creu Roja. Quan la segona Guerra Mundial estava arribant a la fi, va tancar la Maternitat d’Elna i va marxar amb por de ser perseguida.

Crec que la frase de Guy Eckstein és completament certa. Com es va veure amb el cas d’Elizabeth Eidenbenz, va haver de desobeir ordres de moltes persones i fer el que ella creia millor i més correcte. D’aquesta manera va salvar la vida d’infants i mares jueves que eren perseguides.

La situació que estan vivint actualment els refugiats que arriben a Lesbos és molt semblant a la situació dels refugiats espanyols durant la Guerra Civil. Ells també fugen de la guerra i hauríem d’acollir a aquestes persones. Estem repetint el que va passar i els estem tractant malament. Si en canvi d’ells fóssim nosaltres, no ens agradaria que ens tractessin així, sinó que ens acollissin a països que no estan en guerra.

El tancament de les fronteres als refugiats es pot comparar amb el tancament de la Maternitat. Les dos coses és impedir que aquestes persones tinguin una vida millor, una vida digna  i merescuda i de les dues maneres es tanquen les portes a aquesta oportunitat.

14. Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció  só de l’exili, com si això fos un país. Segons els drets dels infants tothom té dret a tenir un país. Només podem assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al nostre passat. Hi estàs d’acord? Raona-ho.

Estic d’acord, és un tema que es veu freqüentment a pel·lícules o series. Quan hi ha un trauma que no superes i et fa patir t’has d’enfrontar a aquest passat que intentes oblidar, però és impossible deixar que marxi aquest pensament.

Els testimonis que l’Assumpta ha aconseguit preguntar s’han enfrontat al ser passat, l’han explicat perquè quedi escrit i que tothom pugui saber el que va passar. D’aquesta manera entenguin que han d’intentar impedir que es repeteixi el que va passar.

15. Què t’ha agradat/ sorprès  més del llibre?

Sincerament, pensava que el llibre seria molt avorrit, però la veritat era que no sabia de que anava. Quan vaig començar vaig veure que eren histories interessants i que valia la pena conèixer el passat que van viure aquelles persones. El que m’ha sorprès més del llibre és que tots van lluitar contra situacions molt complicades, on estaven malalts, i la continua pluja empitjorava les malalties, la por constant als bombardejos...

16. Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena fer-la? Estem immunitzats contra les tragèdies col·lectives?...)

Abans de fer la sortida pensava que serà molt avorrida, que estaria tantes hores d’autocar per a res, però al acabar vaig adonar-e que havia valgut la pena. Em va semblar molt interessant conèixer les històries dels refugiats espanyols i de la Maternitat d’Elna. Crec que és important fer aquesta sortida perquè t’adones de la situació que van patir en aquells temps i que no pots permetre que troni a succeir. Vulguis o no, aquest sortida t’ensenya valors importants  i molt necessaris.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest sortida.

En aquesta imatge surto agafant una maleta com si anés a l’exili. Per a mi sintetitza la sortida ja que he aprés que no m’agradaria viure aquesta situació i crec que a ningú tampoc. A més aquesta sortida m’ha ensenya que he de compartir el que va passar i lluitar perquè no es repeteixi.

18. Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de marxar al cap d’una hora, què posaries a la maleta?

Si fos un sirià, afganès, sudanès o el que sigui i hagués de marxar al cap d’una hora perquè la situació en el meu país és molt dolenta i busco oportunitats fora d’allà, segurament m’emportaria coses de valor, diners, objectes que cregués que podria vendre...

Posaria aquestes coses a la maleta perquè al arribar a un altre lloc, pogués canviar aquestes per diners i començar una nova vida des de cero.

La Repressió franquista i/o republicana.

1. Incerta Glòria (la Guerra Civil)

La Guerra , qualsevol guerra , és bruta per definició. La pel·lícula ensenya una bona mostra d’aquesta brutícia moral i econòmica. Assenyala 4 situacions de misèria econòmica i moral  que surten a la pel·lícula. I argumenta el per què d’aquesta misèria.

Incerta Glòria és un pel·lícula d’Agustí Villaronga, un director català que en aquest cas s’ha centrat en la Guerra Civil espanyola.

Aquesta ens mostra la situació de misèria, pobresa que hi va haver en aquell temps i les dificultats de la població.

Es demostra molt bé en casos com al principi de la pel·lícula en que els soldats estan amenaçant als nens i un d’ells es pixa a sobre. Aquí observem un exemple clar de la por que tenia la població.

Altres són, per exemple, el del Lluis. Aquest busca una cura pel seu fill. Primer de tot, com qualsevol faríem, va a l’hospital, malauradament no els hi queda sèrum, llavors demana ajuda a en Juli, però no aconsegueix res d’ell. Finalment va recórrer a la Carlina que li devia un favor. En aquesta escena podem observar la dificultat que tenien les persones per aconseguir recursos indispensables.

Una altre situació en la que no profunditzaré tant, és que només calia el dubte per que et tanquessin a la presó o t’executessin, com podem veure amb la Carlina quan diu al Juli que no té proves de que els paper siguin una falsificació.

La última escena que vull esmentar és la dels bombardejos. Cada vegada que apareix una avioneta tothom corre a amagar-se per si és un bombardeig. Em sorprèn molt amb la facilitat que bombardejaven a la població i els pocs remordiments que devien de tenir.

2. Las 13 Rosas (la repressió dels vencedors sobre els vençuts).

Qui van ser las 13 Rosas? Per que las van matar? Quina escena t’ha impactat més de la pel·lícula i per que?

Las 13 Rosas van ser tretze dones joves que van ser fusellades per adhesió a la rebel·lió. Formaven part d’un grup de catorze dones (només va sobreviure una) que organitzaven revoltes republicanes i formaven escàndols en contra del franquisme. Aquestes van ser detingudes i tretze d’elles van ser jutjades, finalment se les van condemnar a mort i pocs dies després se les va afusellar i van passar a ser conegudes com “Las 13 Rosas Rojas”.

Las 13 Rosas també és una pel·lícula que té com a argument la vida d’aquestes dones. En aquesta hi ha escenes que impacten. Per a mi la més impactant és el final de la pel·lícula amb la mort de les tretze dones afusellades sense miraments pels militars.

3. Memòria Històrica

Pregunta als avis i als pares si a la vostra família hi ha hagut algun cas de violència i/ o repressió durant els temps de la guerra civil o durant el franquisme.

Franco va aconseguir la pau dels cementiris i durant aquesta llarga dictadura hi va haver censura i control absolut sobre el que es podia dir i fer.

En quasi totes les famílies hi ha alguna història relacionada amb la repressió, que va ser especialment violenta. Molta gent va ser represaliada, molts van anar a la presó, alguns els van matar sense tenir un judici just…. Molts avis van viure una infància especialment dura i en molts casos té a veure amb la repressió que es va viure a Espanya durant la dictadura.

Al meu besavi, és a dir, a l’avi del meu pare el van empresonar varies vegades pels seus actes. Ell era un comunista republicà que proporcionava menjar, diners i ajuda a les famílies que tenien a algú a la presó o que no tenien recursos per sobreviure. Per aquest motiu el van empresonar, va estar un temps allà i al sortir va continuar fent el mateix, llavors el van tornar a posar a la presó i així successivament unes quantes vegades més.

En aquella època la majoria de famílies van patir molta misèria. La seva va ser una d’aquestes, els hi faltaven aliments i diners i tots van haver de treballar des de molt joves, ell va començar als sis anys. Eren tan pobres que van haver de recórrer a robar menjar i altres coses que necessitaven per poder sobreviure.

A part de misèria i pobresa també hi havia por, la població estava atemorida i molts preferien no parlar dels temes polítics per el temor que tenien. Aquest no és el cas de la família del meu besavi. Principalment tenien massa por a l’hora de parlar de temes polítics, ja que el meu avi era comunista i havia estat unes quantes vegades a la presó. El que passava era que al parlar d’aquest tema procuraven no aixecar la veu perquè els veïns no ho escoltessin.

Al 1975 Franco va morir i això va provocar diferents sentiments. Hi havia de tot tipus, uns que s’alegraven, d’altres que s’entristien... Els meus pares no recorden com van viure a casa la mort del dictador, tenien només tres anys. Però per les seves ideologies, puc deduir que els seus familiars tristos no estarien. Segurament ho celebrarien perquè estaven en contra de la dictadura franquista.

                                                             PRÀCTICA: LA PESCA S’OFEGA.

SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30138

Al 2006 prop de Sicília es van capturar unes 100 tonyines, mentre que al 1864 el nombre era de 14000. Aquesta diferència tan gran es deu a la sobreexplotació de les tonyines durant aquests anys. A més del nombre també canvien les dimensions, al 1864 les tonyines pesaven uns 200 kg i tenien 2 metres, però al 2006 només pesaven 30 kg i eren d’un metre.

La Unió Europea al veure el que estava passant va interrompre la pesca de tonyines durant un temps perquè s’estava extingint.

No només està passant amb les tonyines perquè el pescadors de Barcelona pesquen un 30% menys que abans, molt menys que fa uns anys.

Al Mediterrani i a l’Atlàntic es creu que la tonyina desapareixerà d’aquí uns 20 o 30 anys.

Degut a les poques tonyines que hi ha es paguen 10000 euros a Tokio per cada tonyina capturada. Hi ha molt poc peix al Mercat de Barcelona que procedeixi del Mediterrani.

Per exemple a MercaBarna el lluç procedeix de Sud Àfrica, el salmó de Noruega i el meros, les lluernes, les daurades, els llenguados, els seitons, el llamàntol i el Bacallà també venen d’altres països.

Les grans zones pesqueres estan situades a on les corrents marines són més fortes, perquè és on els peixos aconsegueixen més nutrients.

Un altre exemple de la desaparició dels peixos es pot veure clarament perquè al 1900 es pescaven 11 tones per km² mentre que ara a Terranova i al Golf de Cadis només 3 tones.

Si continuem amb la sobreexplotació de la pesca, en els propers 50 anys la pesca industrial desapareixerà.

Els problemes del sector pesquer els podríem dividir en quatre grups: la sobreexplotació, la contaminació, l’electrònica i la pesca il·legal.

La pesca il·legal és un gran problema per l’ecosistema marí, ja que utilitzen grans xarxes que agafen i maten a tot el que atrapen, per això aquest tipus de pesca està prohibit, però com a tot hi ha gent que ho utilitza.

A l’explotació forestal, un llenyataire que tala arbres no els pot talar tots, talla la meitat. Aquí si que poden gestionar com deixar el bosc, però a la pesca il·legal no veuen com deixen el fons.

Ara mateix estan provant una solució per la sobreexplotació pesquera. Han muntat granges de peixos, però s’han adonat que no és una bona solució. Per aconseguir un kg de daurades necessiten pescar 10kg de peixos petits i això no els hi surt a compte. Per intentar reduir això estan investigant per aconseguir alimentar més amb menys menjar.

Altres solucions són que regulin la pesca il·legal, es prohibeixi i es multi i marcar un temps en que no es pugi pescar.

Tot i això, segons alguns pescadors, d’aquí 10 o 20 anys la pesca s’acabarà.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC SORTIDA MUSEU DEL FERROCARRIL – CAVES CODORNIU

Primer de tot vam anar al Museu del Ferrocarril, hi vam anar a conèixer la importància del ferrocarril al llarg de la història.

Abans aquest museu era un depòsit on guardaven i arreglaven les locomotores. Per això podem observar una rotonda amb un pont giratori perquè totes les locomotores poguessin entrar i sortir. També podem veure grans depòsits d’aigua on emmagatzemaven l’aigua necessària per fer anar les locomotores a vapor.

Vam veure les diferents locomotores que s’han utilitzat i l’evolució de com han canviat. Vam començar veient la locomotora més petita anomenada Teresita, després el centenari Mataró – Barcelona, i llavors vam anar veient els canvis a millor que s’anaven produint per millorar l’estança dels passatgers i la carga que podien portar. Vam veure els trens a vapor i els trens elèctrics fins arribar al Talgo (Tren Articulado Liger Goicoechea Oriol), que era molt més gran i ràpid que els altres i començava a semblar-se als seients dels avions. També vam veure un documental explicant l’evolució segons els anys i la millora de les locomotores.

Anar al Museu del Ferrocarril m’ha agradat perquè m’ha semblat interesant i he après moltes coses de les locomotores que no sabia.

Després d’anar al Museu del Ferrocarril i haver dinat, vam anar a les Caves Codorniu, hem conegut on es fa e procés d’elaboració del cava i hem vist una de les empreses més emblemàtiques del nostre país.

En aquestes caves ens han explicat l’elaboració pas per pas l’elaboració del cava que fan, des de la verema que es recull el raïm fins, passant pel premsat les dues fermentacions, el cupatge, fins a la remoguda i el degollament.

Vam recórrer els jardins de Caves Codorniu amb carrilet mentre explicaven la història de l’empresa, després vam entrar i vam conèixer els diferents tipus de raïm. Vam baixar uns 15 o 20 metres i vam veure el lloc on es fa la segona fermentació, després vam provar el most i unes galetes molt bones i finalment vam veure un documental de les Caves en 3D.

En aquest cas no m’ha agradat molt anar a les Caves Codorniu, no m’ha interessat molt aquest tema i m’ha semblat avorrit. Tot i això crec que ens han tractat molt bé i han preparat una bona sortida.

EL MUSEU DEL FERROCARRIL DE

VILANOVA I LA GELTRÚ.

VILANOVA I LA GELTRÚ UN GRAN CENTRE FERROVIARIS

La VVB és la Companyia de Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. Es constitueix al 1878.

El tren va arribar a Vilanova perquè tenia una gran activitat comercial i industrial, era cap de comarca  i era el nucli urbà més poblat. També pel seu port marítim.

No va ser fàcil fer la línia VVB, perquè estava entre el Massís del Garraf i la Serrada Litoral.

Francesc Gumà i Ferran va ser l’impulsor d’aquesta companyia.

Abans el Museu del Ferrocarril era un depòsit de reparació i repostatge de carbó i aigua. També era un depòsit on guardaven les locomotores.

Al 1967 es van tancar les portes de l’antic dipòsit.

Al 1990 s’obté com a museu de la Fundació de Ferrocarrils Espanyola.

Al 1997 el Museu del Ferrocarril col·labora amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Cataunya.

EL DIPÒSIT I EL TALLER, UN ESPAI PATRIMONIAL SINGULAR

A les instal·lacions ferroviàries de Vilanova es feia el manteniment, funcionament i reparació del sistema de tracció a vapor.

Treballaven moltes persones perquè requeria nombroses operacions. Treballaven entre 550 i 650 persones.

El depòsit de locomotores va estar en funcionament fins al 1967.

La tracció a vapor dels trens desapareix pels nous motors dièsel i elèctrics i l’electrificació de les principals línies catalanes.

PRACTICA CAVES CODORNIU                                                         

                  

2.-  CODORNIU A LA PREMSA. Llegeix la notícia de La Vanguardia del dia 20 de febrer de 2015 sobre Codorniu i respon:

     -  Quant va facturar Codorniu al 2014?  Han guanyat o han tingut pèrdues?

Va facturar 218 milions d’euros, un 3,8% menys. Han tingut 4,7 milions d’euros de benefici.

     -  Qui és el director general?

Javier Pagès.

     -  Quin % de vendes fa Codorniu a Espanya?

Fa un 53% de les vendes totals.

    -  A quins  països exporta Codorniu els seus productes?

A Estats Units, Regne Unit, Bèlgica, Japó, Brasil, Argentina i Alemanya.

     -  Quin any va ser el que van facturar més? Quina quantitat?  La crisis ha afectat l’empresa?

Al 2007 – 2008. Las ventes van ascendir a 248 milions. La crisis ha afectat, des de l’inici d’aquesta, la facturació ha caigut un 12%.

3.-  PÀGINA OFICIAL CODORNIU.    Els orígens del cava Codorniu:

Navega per         http://www.codorniu.com/es/      (página oficial de Codorniu):

                         SOM CODORNIU:

                                         Els Orígens i explica què va passar als anys:

1551: El document més antic que conta amb l’activitat vitivinícola de Jaume Codorníu.

1659: Anna Codorníu es casa amb Miquel Raventós. Anna va ser la última descendent de Jaume Codorniu que va portar aquest cognom.

1872: Naixement del cava. Josep Raventós es converteix en el pioner y creador del cava. Va elaborar les primeres ampolles de vi espumós del nostra país utilitzant el mètode tradicional.

1898: Art i publicitat. Manuel Raventós, visionari en el món de la publicitat, va convocar un concurs de cartells per donar a conèixer aquestes caves. Artistes modernistes de la categoria de Casas, Urtillo, Tubilla i Junyent van participar.

1915: Vint anys després del seu inici, va finalitzar la construcció de les noves caves. Un dels exemples més destacats d’arquitectura civil modernista i símbol del nostre esperit emprenedor.

1959: Coincideixen amb les primeres emissions de Televisió Espanyola, Codorníu llença el seu primer anunci de televisió.

1976: Les caves reben el màxim reconeixement al ser declarades Monument Històric Artístic Nacional pel Rei Don Juan Carlos I. Una obra clau del modernisme català.

1984: Neix Anna de Codorníu, el cava més emblemàtic i el primer cava que incorpora la varietat Chardonnay. Anna és un tribut a la última heredera del cognom Codorníu.

2002: Neix el primer cava rosat elaborat al 100% amb la varietat tinta PInot Noir. Una nova revolució al món del cava.

2010:El primer cava blanc elaborat amb la varietat tinta Pinot Noir. Un cava excepcional per els paladars més exigents.

2014: El nou llançament de Codorníu homeneja la història del cava, inspirant-se en el modernisme i el mètode tradicional.

4.-  SOM CODORNIU:

                          -  Viticultura i elaboració.

     *  Què és la D.O. Penedès? És una denominació d’origen espanyola que pren el seu nom de la regió catalana del Penedès.

     *  Com és l’àrea de conreu? És de 27542 hectàrees, comprèn 47 termes municipals a sud de la província de Tarragona.

     *  Quina és la varietat de raïm que es conrea al Penedès? Macabeu, Xarel·lo i Parellada.

5.- SOM CODORNIU:            Viticultura i elaboració:

                                   La nostra ELABORACIÓ.

  -  Què és la verema? Quan es realitza? S’inicia a finals d’estiu. Durant la verema, cada parcel·la i cada varietat es recull en el moment just de maduració. Les varietats més primerenques, com la Chardonnay, es recullen al mes d’agost, les varietats tradicionals, al setembre i inicis d’octubre.

  -  Què es fa a l’entrada i premsat? El raïm es premsa lleugerament i se n’extreu només les aromes i els sabors més delicats per obtenir el most flor.

  -  Què és la Primera fermentació? El most es transforma en vi base i vi jove molt aromàtic.

  -  Què és el Cupatge? Es barregen els vins per obtenir una combinació adequada.

  -  Què és la Segona fermentació? S’afegeixen llevats. Aquests fan que tingui alcohol.

  - Què és la Remoguda i degollament? Es remouen les ampolles per conduir els llevats al coll de l’ampolla. Es congela i es treuen els llevats.

  -  Què és el Segellat? Quan tanca l’ampolla un cop tret els llevats.

6.  Tots els CAVES CODORNIU actuals.

-  Digues els diferents caves que fa Codorniu actualment. 

Gran Codorníu Gran Reserva, Jaume Codorníu Gran Reserva, Reina María Cristina Blanc de Noirs, Gran Codorníu, Codorníu Non Plus Ultra, Gran Plus Ultra Pinot Noir, Gran Plus Ultra Chardonnay, Anna Blanc de Noirs, Anna de Codorníu Brut Nature, Anna de Codorníu Brut Rose, Anna Brut, Anna de Codorníu Blanc de Blancs, Anna Rose, Viñas de Anna Chardonnay, Viña de Anna Blanc de Blancs, Frizz 5.5 Albariño, Frizz 5.5 Verdejo, Cuvée 1872, Cuvée Rosé 1872, Ecologia de Codorníu, Codorníu Extra Rosado, Codorníu Extra, Mediterrania de Codorníu, Codorníu 1551, Codorníu Gran Cremat, Codorníu Benjamin.

7.-  Notícies TV  sobre l’empresa Codorniu. L’empresa més antiga d’Espanya.

https://www.youtube.com/watch?v=7jZ6oBbqDg8

Entrevista a Mar Raventós. Presidenta de Codorniu. (11’)

Escolta l'entrevista a Mar Raventós, Presidenta de l'empresa Codorniu.

-       Cotitza en borsa Codorniu? No i durant els tres pròxims anys no ho farà, però no neguen que més endavant hi hagi possibilitat de que això passi.

-            Què suposa la Campanya de Nadal per Codorniu? Quin % suposa? Suposa un 45% de les vendes de tot l’any a Espanya.

-            Quantes bodegues té Codorniu? Té 11 bodegues, 1 a Argentina, 1 a Estats Units i 9 a Espanya.

Sortida de socials del dia 15 de març

Sortida socials from Iker Soto Picon

COMPARACIÓ MAPES EUROPA

El mapa del 1980 és un mapa amb menys països que el del 2015, hi ha alguns que han desaparegut i ara hi ha de nous que no hi eren abans.

Per exemple, la Alemanya del 1980 estava dividia en la República Democràtica d’Alemanya i la República Federal d’Alemanya, també podem trobar una extensa URSS que si mirem en el mapa del 2015 és més petita i veiem que fa frontera amb països que no hi eren als anys 80, com Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i Bulgària.

Altres cassos semblants a aquest és el de Txecoeslovàquia, que ara esta separada en la República Txeca i Eslovàquia i el de Iugoslàvia, que ara s’ha dividit en Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i en alguns mapes del 2015 també apareix Kosovo que es va independitzar unilateralment de Sèrbia, però aquesta no ho accepta.

Un altre canvi des del 1980 fins ara és l’aparició de la Ciutat del Vaticà que no era un país als anys 80.

Crec que molts d’aquest nous països que no hi eren al 1980, però ara sí, s’han separat perquè no eren una ètnia, és a dir, no compartien la mateixa llengua, la religió o coses per l’estil. Una altra opció és simplement per diferència d’opinions o un conflicte que és resol ficant fronteres.

Favio Chávez i l’orquestra Infantil d’Instruments

Reciclats

Favio Chávez va començar a donar classes de música gratuïtes als nens que jugaven per l’abocador, com que no tenien diners per comprar instruments, els van fabricar amb objectes reciclats de l’abocador. Favio i els seus alumnes van formar l’Orquestra Infantil d’Instruments Reciclats.

La raó de perquè va fer-ho, s’explica amb que la música és la seva gran afició i com que ell anava a treballar en un projecte de processament dels residus va decidir ajudar a aquests nens.

Fa uns dies, en un partit de futbol, concretament en el del Barça-Espanyol, dos jugadors, un de cada equip, van tenir una baralla de nens petits que va acabar en que s’esperessin al vestuari per insultar-se o coses pitjors.

Crec que l’actitud de molts jugadors de futbol, no només d’aquest dos, és de nens petits, agafen rabietes quan la cosa no surt com volen, es barallen per tonteries, i com que són persones grans, acaben a pals. A més, com que són famosos i molts nens petits els tenen com a ídols, els seus actes tenen influència sobre aquests i això és el que aprenen.

De futbol es parla molt, per mi massa i tot, en canvi de notícies com aquestes, importants i solidaries no se’n parla gens. Crec que la raó d’aquest fenomen és que en el futbol s’inverteixen milions d’euros, però en part també és dels aficionat d’aquest esport perquè també es guanyen molts diners amb les entrades dels partits o l’audiència a la televisió i això fa que es creguin importants i només es parli d’això.

CARTELL MIGRACIONS

En el nostre mural ens hem centrat en explicar que són les migracions i alguns exemples trets de diaris.

Per fer el mural ens hem documentat per algunes pàgines d'Internet, i de diaris.

Volíem denunciar el problema que està succeint ara mateix de les tantes persones que han d'emigrar del seu país.

Ens hem assabentat del gran problema que hi ha ara mateix.

COMUNITAT VALENCIANA

COMUNITAT VALENCIANA from Iker Soto Picon

La voz dormida

Aquesta pel·lícula mostra com era la vida de les persones al final de l'any 1939 i a l'inici del 1940. Narra la història de dues germanes, una d'elles està empresonada per ser comunista, i l'altra viatja a Madrid per donar-li suport.

Les condicions a les presons eren molt dolentes, tenien en una habitació de dues persones a 10 aproximadament. Gaudien de poc menjar, havien de respectar el cristianisme i a Franco, i si no era així les maltractaven.

Totes les preses tenien un judici en que se'ls exposaven tots els seus càrrecs i un advocat que en teoria havia de defensar-les donava la raó i mai aconseguien res.

En aquella època no es respectaven els tres principis

de la democràcia, no hi havia igualtat, si no eres franquista no et respectaven; no hi havia justícia, hi havia gent que sense haver fet res, estaven a la presó i les condemnaven a mort; no hi havia llibertat, no podies expressar el que volies i no podies fer coses que no estiguessin ben vistes.

Aquesta pel·lícula m'ha agradat, no m'ha fascinat com altres però crec que no està malament, a més amb aquesta pel·lícula m'he assabentat de com es vivia a l'època franquista.

1. Ha d'haver igualtat, justícia i llibertat per a tothom.
2. S'ha de respectar l'opinió de tothom.
3. Ajudar a la gent que ha d'emigrar per la seva situació.
4. Que el govern compleixi les coses que es diuen.
5. Que no hi hagi corrupció.
6. Defensar els drets de les persones.
7. Sanitat i educació per a tothom.

- Eres comunista o franquista? Si fos comunista: Vas amagar-ho o no?

- Vostè o algun familiar va estar a la presó? Si fos que sí: Com ho vas viure?

- Per què et vas involucrar en el tema de la política? Va ser abans o després de la guerra?

La guerra a Síria

Síria és un país situat a l'Orient Pròxim, al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània.

Pels recursos i la situació geogràfica que té, els països que volen el seu terreny s'ajunten o van contra ell.

A més, el poble de Síria està dividit en sunnites, el govern de Bashar Al Assad i els xiïtes la resta del poble. Per aquest motiu hi ha aquesta guerra, per la diferència d'opinions entre el poble i el govern.

L'Estat Islàmic va començar amb Bin Laden, controla un territori molt extens. Abubaker al Baghdadi és el líder des de 2010. Al 2014, per primer cop, es va proclamar el califa.

Quan els nord-americans van arrasar l'Iraq, gent de l'exèrcit de Saddam Hussein va crear aquest grup terrorista de jihadistes.

L'any vinent van nominar a Zargawi cap d'Al Qaeda i quan aquest va morir, aquesta organització va passar a formar part de l'Estat Islàmic.

Al Qaeda volia expulsar les forces americanes, mentre que l'Estat Islàmic, buscava i encara vol ampliar el seu territori, arrasant si fa falta qualsevol ciutat o poble que no hi estigui d'acord.

Volen tornar al temps de Mahoma.

Diuen que busquen la pau, però van matant a tothom i no crec jo que això sigui pau.

Recluten a gent de llocs marginats, o d'altres els hi comencen a ficar idees al cap fins que els ajuden.

L'Estat Islàmic està utilitzant mitjans com l'esclavitud, en canvi Al Qaeda no ho feia.

Ara la guerra a Síria continua, però no només allà, com que allò va formar part de França, han fet atemptats a Paris, on va morir molta gent i van haver ferits. França va respondre bombardejant Síria. El govern de Síria compta amb l'ajuda de l'Estat Islàmic i altres països, i els rebels, és a dir, el poble reben suport d'Estats Units, França i alguns altres.

Crec que les guerres s'haurien d'evitar, haurien de parlar i ficar-se d'acord, i que la manera en la que va actuar el govern de Síria contra les manifestacions que van haver-hi, no va ser adequada, ja que va respondre amb violència i per això va començar aquesta guerra.

JOSÉ MÚGICA. 

UN PRESIDENTE DIFERENTE

1.- Com viu José Múgica? Com la majoria del seu país o com la minoria poderosa?

Viu com la majoria del seu país, en una casa normal i amb unes condicions normals, no abusa de ser president per viure de luxe.

2.- Quants anys fa que viu en aquesta casa, casa seva?

Fa 28 anys que viu en aquesta casa.

3.- Quan temps fa que és president de l’Uruguai?

Fa 4 anys que és president de l'Uruguai.

4.- Què vol dir la frase: “Creo que es major vivir liviano de equipaje”?

Que és millor viure amb poca cosa, amb el just per viure, perquè si tens moltes coses t'has de preocupar per elles i llavors no tens temps per les coses que et motiven.

5.- Per què no utilitza la paraula AUSTERIDAD? Quina fa servir en lloc d’aquesta?

Perquè diu que la van prostituir a Europa, utilitza la paraula SOBRIEDAD, viure amb el mínim.

6.- Té servei el President a casa seva?

No té servei a casa, ningú l'ajuda.

7.- Què li passa a Alemanya quan va anar de visita oficial?

El van portar en un Mercedes Benz blindat i amb 25 motos davant i darrere, i ell es reia de tot allò, creia que no era necessari, però respectava les decisions d'Alemanya.

8.- La revista The Economist ha declarat País de l’any 2013 a l’Uruguai. Quan Jordi Évole li diu al president, què respon?

Com han d'anar els altres països perquè Uruguai sigui el millor país de 2013.

9.- Què diu que faria amb el sector públic? I amb els treballadors del sector públic?

Faria fora al que no treballes, igual que passa amb el privat, que si fa falta es fa fora a algú. També buscaria augmentar la responsabilitat dels treballadors.

10.- Quin era el primer problema del seu país. L’Uruguai? Quina taxa d’atur tenien? Quina taxa hi ha ara?

La manca de treball. Deien que hi havia una taxa d'atur declarada prop del 16%, però en realitat hi havia molt més. Ara només un 6 o 6,5%.

11.- Ha pogut complir José Múgica el seu programa electoral?

No, no ha pogut, però tampoc està enfadat per això.

12.- Quines han estat les 2 limitacions amb què s’ha trobat Múgica per poder fer la seva política ?

El capitalisme i qüestions jurídiques.

13.- Quin és el primer requisit per fer política?

Diu que és l'honradesa intel·lectual.

14.- Quin ha estat el seu més gran fracàs?

La reforma educativa, no ho va poder fer perquè és un sistema centralitzat i ell volia descentralitzar-lo.

15.- Ha canviat la taxa de pobresa a l’Uruguai?

Sí, abans la taxa de pobresa arribava fins al 40%, i ara superen per poc el 10%.

16.- Quina opinió tens sobre aquest home?

Crec que és un home solidari, que aprecia el seu país, en comptes de menysprear-lo, i que vol el millor per l'Uruguai.

A qui li interessa la política?

La legalització de les drogues

Les drogues són substàncies què et fan canviar els pensaments, les sensacions i les emocions de les persones que les consumeixen. Poden canviar el comportament i a la llarga la manera de ser d'algú.

Algunes drogues són legals, com ara l'alcohol i el tabac, tot i que la gent ho consumeixi d'una manera constant i normal, no deixen de ser-ho.

Hi ha gent que pensa que si es legalitzen el consum seria major i la gent pobre que no la pot pagar la compraria i quan agafessin el “mono” de les drogues i no poguessin comprar més moririen. Però el tabac i l'alcohol està controlat, la gent va a la tenda i ho compra, si ho fa es perquè ell vol, amb això vull dir que amb les drogues passaria el mateix, la gent que vulgui consumir-la s'ha de fer responsable i si acaba en situacions molt greus, ell sap que segurament acabaria així, seria la seva responsabilitat.

Si es legalitzessin la gent no hauria de recórrer a traficants o màfies de drogues, ja que a una tenda la podrien comprar i no seria il·legal.

Com la gent aniria a les tendes, els traficants i les màfies de drogues desapareixerien majoritàriament i per tant no caldria gastar tants diners per cossos de policies que treballen per agafar a aquestes persones, llavors aquests calés es podrien utilitzar per l'educació i la sanitat.

Si les legalitzessin augmentarien els llocs de treball, ja que les tendes necessitarien treballadors. A més, si fossin legals, el turisme augmentaria, perquè a altres països no ho són i els habitants d'aquests vindrien a consumir-la, perquè al final ja ho fan, molts turistes venen per consumir alcohol i anar de festa. Encara hi haurien més amb les drogues.

Crec que si es legalitzessin, hi haurien coses dolentes, però les coses bones serien més, que taparien les altres i sortiria bé.